dissabte, 2 de novembre de 2013

Eva Prieto Cambras




Felicitaaaaats Raquel! Després de tantíssims anys d’amistat i moments viscuts no sé com començar a escriure tot el vull escriure… Hem estat gran part de les nostres vides juntes a la mateixa classe o compartint els nostres primers anys a Barcelona. Hem crescut juntes! Ens hem vist en bons i mals moments, ens hem vist madurar, hem viscut les il·lusions per nous projectes i sembla impossible que després de 20-25 anys continuem quedant i explicant-nos coses com si el temps no passés. Així que no crec que en aquest post pugui dir-te res que ja no sàpigues!
Tot va començar a la classe B dels Sagrats Cors, no tinc molt clar en quin moment vam fer-nos amigues, ja que sempre que intento recordar moments de petita, tu ets allà.


Ja de petites vam quedar-nos vàries nits dormint a casa l’una de l’altre, incloent acampada al meu jardí. Vam mirar moltes revistes juntes. Vam fer molts treballs de l’escola. Vam dissenyar un perfum que no tinc cap mena de dubte que hagués tingut moltíssim èxit al mercat! Vam passar-nos tota una nit sense dormir per fer un treball perquè la meva impressora no funcionava (i perquè deuríem xerrar més del compte durant el dia en comptes de ficar-nos a treballar directament!).








Vam escoltar moltes vegades Red Hot Chili Peppers i Bon Jovi. Vam mirar i remirar la primera pel·lícula de Harry Potter fins al punt de saber-nos tots el diàlegs. Vam sortir per primera vegada de festa per Sant Pere juntes (i crec que va ser l’inici del teu interès per les festes majors dels pobles!). Vam tenir amors platònics. Vam anar en bicicleta a la Ruta del Ferro i pujar Bellmunt vàries vegades. Vam passar estius al riu.

Vam mirar pel·lícules i fotos de quan érem petites. Vam desenvolupar la nostra creativitat juntes amb la Núria, que sens dubte ens donava mil voltes amb creativitat! Vam navegar per Internet per primera vegada. Vam viure el primer Carnaval.



Vam anar de colònies al Delta, a Andorra i a Praga (i ens vam “perdre”)












I va arribar l’adolescència i edat adulta, i tot es va fer més intens i complicat! Vam continuar anant a festes majors, viure més Carnavals (vam arribar una hora tard en un d’ells) i molts caps d’anys.







Vam celebrar aniversaris i et vaig regalar una entrada firmada per un gran baixista pel teu aniversari dels 17 anys (que espero que encara conservis!!) Vam anar de vacances juntes a Oropesa, Lloret i Salou, vam canviar d’escola i continuar juntes a la mateixa classe, dinar cada dia a Can Xaran, Cutringters, Munic, on et vaig despertar al bus mentre dormies.











Vam estar juntes el teu primer dia d’Universitat, vam compartir pis durant dos anys, continuar fent festes i també vam haver d’estudiar moltíssim, vam tenir nous somnis, vam anar madurant…



I després de tants anys i tants quilòmetres de distància que ara mateix ens separen, quan recordo aquests moments tinc la sensació que els anys no han passat. I, tot i que ja ets la Dra. Vergés, per mi sempre seràs una de les persones amb qui he viscut alguns dels moments més increïbles de la meva vida i la meva persona preferida per fer duets!


Una abraçada molt forta des d’Anglaterra!
Eva
PD.
aaaaaaaa aaaaaaaaaa… aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa jajajjajajajaja



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada