Tia... Ja fa set anys que ens vam conèixer... Recordes com va ser? Allà a la copisteria de la universitat... Totes dues anant a recollir apunts amb una cara de por per ser els primers dies d'aquella nova aventura....
I des de llavors ha estat un no parar!
Crec que hauriem de fer un repàs dels top cinc d'aquests anys de la universitat... Això si, d'aquells que es poden explicar... Jejeje
1.- En primer lloc i crec que és indiscutible, estan les CANYES DE XOCOLATA. Uaaaa... I quines canyes de xocolata... Més bones impossibles... És que no només era el fet de menjar-se aquell fantastic fruit de pastisseria sino el que li acompanyava... Els cotis, les rallades, els nois, les posades al dia de la Raquel (si Raquel.. No sé com t'ho feies però sempre ho sabies tot de tot:)
2.- Bé, aquest està en segon lloc però crec que quasi es merexeria un primer lloc i és... EL CARNAVAL DE TORELLÓ. Quan els teus llavis tot just pronunciaven aquesta paraula... Els teus ulls ja brillaven d'il.lusió! I amb motiu... Després de sis anys escampant les mil meravelles sobre el Carnaval vam haver de venir a comprovar-ho en persona!
3.- potser també valdria la pena comentar el fantàstic treball que vam fer plegades... El d'epidemiologia... Jajajajaja! Bolivia, era? No faré cap més comentari sobre aquest.
4.- Bé, crec que no ens podem deixar de comentar el fantàstic Jacuzzi de Rivera Maya. Oh si! Allò si que era una bona banyera! Ens hi vam acostumar ràpid, eh, a l'espuma i a les tovalloles d'alt standing.. Per no dir dels múltiples buffets lliures i de les seves inacabables postres... Mmmmm..
5.- i bé... Els sopars de medicineres... Perquè a vegades és igual el temps que fa que no veus a una persona... Aquests sopars serveixen per posar-nos al dia i per explicar tot el que ens passa pel cap. Que per cert... Crec que aviat n'hauria de caure un.
Bé, reina! Ja ho veus.... En aquí hi falten moltíssims moments més! Moments,que ara i sempre, recordarem amb nostalgia però amb un somriure d'orella a orella. Les excursions, les calçotades, les quedades a dormir al pis, les fires de st sadurní, les estones a st pere de torelló, les sortides de festa, els passejos, les trucades inacabables, l'estrés dels examens... Raquel.. Aquests moments sense tu, no haguéssin estat el mateix.
I potser es veritat que no fas massa soroll.. Però no necessites fer-ne per omplir els moments. Tal hi com ets, ets espectacular!
Gràcies per ser-hi aquell dia a la copisteria.
Una abraçada gegantíssima (que espero poder-te haver fet en persona abans que llegeixis això)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada